Les dues últimes hores de la tarda d'avui, les hem dedicat, segons l'horari establert, a exposar els treballs de cada grup sobre un personatge. A nosaltres ens ha tocat presentar Maksymilian María Kolbe. Tal event s'ha celebrat a la classe. El professor que ha valorat les exposicions ha estat el Sr. Eudald Vilas.

Es tracta d'un home que en vida no va tenir gaire importància, però que més tard se li ha reconegut la seva tasca. La seva gesta va consistir en salvar un pare de família condemnat a mort. Va dur a terme aquesta proesa oferint-se en el seu lloc, ja que segons ell no tenia cap familiar al que cuidar ni res més que no fos oferir-se als altres.

En vida va crear vàries revistes religioses i va acollir refugiats estrangers a la seva comunitat. Fins que la GESTAPO (Polícia Secreta Nazi) no se l'enduu no cessa en la seva missió religiosa.

A continuació adjunto el nostre document powerpoint:



Maksymilian Mari Kolbe

Al dia d'avui, Maurício, xilè de naixement, ens ha vingut a explicar la vida d'un important personatge xilè. Associat a Xile igual que Joan Manel Serrat a Catalunya, és un exemple de lluita. Apart de l'explicació que afegim a continuació, han estat interpretades cançons com Cigarrito, Amanda i Deja la vida volar del propi Víctor Jara.

Víctor Lídio Jara Martínez va ser un cantant, co mpositor, director teatral, investigador del folklore dels instruments indígenes, actor dramàtic i liberalista. Víctor neix a Chillán el 28 de setembre del 1932 i és el quart fill. Aconsegueix completar els seus estudis de primària gracies a l’ajuda permanent de la seva mare Amanda, la qual va ser qui li va transmetre el seu amor per la música, però desgraciadament mor al poc temps. Després s’instaura en un institut comercial a estudiar comptabilitats, però aquesta carrera la acaba abandonant al 1950. En el 1957 Víctor s’instaura en l’escola de teatre de la universitat de Xile, en aquesta època va commocionar a Violeta Parra la qual l’acull i l’ajuda a continuar cantant. Als 30 anys Víctor crear la seva primer cançó i llavors comença tota una gira per Europa viatjant a: Polònia, Bulgària, Romania, Holanda, França, Txecoslovaquia i Unió soviètica. Joan es el nom de la seva esposa la qual acaba tenint fills. Ella l’ajuda molt en la seva situaci ó a la guerra.

Al 1966 comença una obra musical en un grup anomenat Quilapayún, llavors el 1970 exactament

L'11 de setembre es dirigeix a representar una orquestra en el moment que l’exèrcit dóna un cop d’estat. Queda resclosit a un estadi, juntament amb altres 5000 persones (fet que inspirarà el seu últim poema “Somos cinco mil”). Allà és torturat pels militars. Abans de morir, Víctor és traslladat a un departament on hi ha un tinent feixista anomenat “El príncep” que forma part de l’exèrcit. Llavors el tinent juga amb ell a la ruleta russa amb una pistola, fins que li acaba tirant un tir al crani i el mata. Llavors se'l posa a disposició de l’exèrcit i es diu que allà és disparat 47 cops al cos.

Un cop tret d’allà la seva esposa demana si pot fer un funeral però els militars de l’exèrcit no li ho permeten. Víctor Jara mor als 41 anys al 16 de setembre, en un estadi de Xile on hi ha una sèrie de maltractaments i violacions. En honor seu aquest estadi acaba anomenant-se Víctor Jara, en per la seva gran actuació envers els altres. Finalment, es va celebrar el seu funeral el 2006.

Sota aquestes línies, trobem un fragment del documental "La funa de Víctor Jara", realitzat per TV3 amb una duració de 30 minuts. Podeu veure'l sencer per capítols al Youtube. Per als que no sapigueu què és una funa, es tracta d'una denúncia pública d'algun fet d'algú que ha quedat impune.

Cançons de Víctor Jara interpretades pels conferenciants:

SOMOS CINCO MIL
______________________

Somos cinco mil aquí.

En esta pequeña parte de la ciudad.

Somos cinco mil.

¿Cuántos somos en total
en las ciudades y en todo el país?

Somos aquí diez mil manos
que siembran y hacen andar las fábricas.

¡Cuánta humanidad
con hambre, frío, pánico, dolor,
presión moral, terror y locura!

Seis de los nuestros se perdieron
en el espacio de las estrellas.

Un muerto, un golpeado como jamás creí
se podría golpear a un ser humano.

Los otros cuatro quisieron quitarse todos los temores,
uno saltando al vacío,
otro golpeándose la cabeza contra el muro,
pero todos con la mirada fija de la muerte.

¡Qué espanto causa el rostro del fascismo!

Llevan a cabo sus planes con precisión artera sin importarles nada.
La sangre para ellos son medallas.
La matanza es acto de heroísmo.

¿Es éste el mundo que creaste, Dios mío?
¿Para esto tus siete días de asombro y trabajo?

En estas cuatro murallas sólo existe un número que no progresa.
Que lentamente querrá la muerte.

Pero de pronto me golpea la consciencia
y veo esta marea sin latido
y veo el pulso de las máquinas
y los militares mostrando su rostro de matrona lleno de dulzura.

¿Y Méjico, Cuba, y el mundo?
¡Qué griten esta ignominia!

Somos diez mil manos que no producen.
¿Cuántos somos en toda la patria?

La sangre del Compañero Presidente
golpea más fuerte que bombas y metrallas.

Así golpeará nuestro puño nuevamente.
Canto, que mal me sales
cuando tengo que cantar espanto.

Espanto como el que vivo, como el que muero, espanto.

De verme entre tantos y tantos momentos del infinito
en que el silencio y el grito son las metas de este canto.

Lo que nunca vi, lo que he sentido y lo que siento
hará brotar el momento....

Aquesta obra mestra forma part de l'article de "La Música i els drets humans", però hem cregut que per la seva qualitat es mereix un lloc apart perquè us hi fixeu i el valoreu millor.

Avui, després de veure un documental de Promises tractant el mateix tema, hem assistit a una interessant xerrada dirigida pel senyor Eudald en la qual ens ha parlat del conflicte actual entre Israel i Palestina i dels orígens del qual.

Per conèixer la història d’aquest territori, ens hem de remuntar fins al Neolític, on van aparèixer en aquesta zona un bon número de ciutats-estat independents. La primera civilització de la zona es va anomenar “Terra de Canaan”, i no englobava tot el territori, sinó únicament una porció.

Posteriorment es van dividir en les 12 tribus de Israel, cadascuna independent de les altres. Llavors, l’expansió de l’imperi Romà va arribar a aquest territori i va tractar de unificar-lo tot sota el nom de Judea, el que al final se’l anomenaria Poble de Palestina, però mai ho aconsegueix del tot.

A partir del any 650, l’imperi Àrab s’estén fins a Israel i reclama aquest territori com a seu. Podria semblar que això permet una unificació del territori, però l’acció de les creuades fa que hi hagin nous governs cristians de curta duració. Finalment, és envaïda completament per l’imperi otomà, i els cristians no la tornen a reclamar.

Després de la Primera Guerra Mundial, Palestina es converteix amb un mandat Britànic. Així és manté fins al final de la Segona Guerra Mundial, quan els jueus d’arreu del món, que han petit molt durant la guerra, desitgen tornar a la seva terra d’origen, tot i que no la hagin vist mai. Aquest fet s’anomena Sionisme.

El 22 de Juliol de 1946 els jueus fan esclatar la seu de la comandància anglesa. Amb aquest atac terrorista, aconsegueixen la seva independència de Gran Bretanya. Llavors, la ONU fa una partició del territori, cedint la meitat del territori a Palestina i l’altre meitat a Israel, amb la ciutat de Jerusalem com a punt neutral per a tots dos.

Els països musulmans veïns no ho accepten, i inicien, amb Palestina, una guerra per envair els territoris jueus. Israel, però, tenia millor exèrcit i un dels millors serveis d’Intel·ligència del món. De manera que, en adonar-se del atac musulmà, es van proclamar un estat independent, i un cop frenat l’atac àrab, van contraatacar i expulsar als palestins del seu territori, ampliant les fronteres d’Israel.

A més, gràcies al suport d’altres països occidentals, Israel guanya una guerra a Egipte i adquireix el control del canal de Suez, així com de tot el territori del Sinaí. Per a llavors, Israel havia augmentat enormement el seu domini (tot i que perd el canal de Suez uns anys més tard en mans dels egipcis, a la guerra del Yonk-Kipur).

Aquí tenim algunes de les guerres on va intervenir Israel:

-La guerra dels sis dies

-La guerra àrabo-israelina

-La guerra del Yonk-kipur

-La guerra del Líban

-La guerra del Golf Pèrsic.

Actualment, a Cisjordania governa pacíficament Palestina, amb autoritat nacional. Mentrestant, a Gaza, governa el partit islamista Hamas, considerat grup terrorista, que està finançat per Iran i té contactes reconeguts amb la xarxa terrorista Al-Qaeda. Principalment, és a la zona de Gaza on hi ha els conflictes.

Personalment, no estava al corrent d'aquest conflicte, i m'ha semblat un tema molt interessant, tot i que és molt complex, i difícil de resoldre.