Avui, dia 14 d'abril s'ha personat a Bell-lloc el Sr. Jordi Gaig (ex-alumne del centre i actual professor d'universitat). Ha comentat la seva recerca científica. Ens ha parlat de Josep Irla i de molts que com ell van haver de patir l'exili. Josep Irla, empresari mitjà-alt de Sant Feliu de Guíxols dedicat a l'empresa del suro. assumia un paper al seu ajuntament. A partir del 1930 assumeix càrrecs polítics cada vegada més importants Josep Irla fou president de la Generalitat de Catalunya, però a l'exili. Aquesta és una situació que es produeix quan una persona s'allunya del seu país de manera voluntària o forçada.Mai va exercir de president.
A l'exili conegué Pere Pujol, un camioner ex-transportador de fardos. El 8 de febrer de 1939 estan a la frontera entre Catalunya i França degut a la guerra civil. Buscaven refugi com 250.000 persones més (en un primer moment hi havia 464000 exiliats). Fou el fenòmen migratori més massiu de l'història d'aquest país. Es vivia oprimit, no hi havia llibertat d'expressió,; hi trobem treballs forçats i afusellaments propis de l'època franquista. La guerra va donar 30.000 refugiats més. Hi havia diferents termes per al mateix fenòmen, aquí era exili, èxode, o diàspora,. Els francesos en deien la retirada.
Un cop a França, els catalans lluitaren contra unes condicions de vida molt dures. Alguns van morir a l'exili, altres varen viure després de l'exili i s'hi van quedar o bé van tornar. Aquest es va produir perquè en veure els republicans la guerra perduda, es van retirar i van deixar al descobert moltes poblacions. La gent que les habitava va marxar per por al franquisme. Un 2'6 % de la població de Sant Feliu va exiliar-se. La mitjana diu d'homes d'uns 30 anys,:paletes manobres, xòfers i identitats polítiques. Al principi la majoria eren homes, però al final de l'exili es va descobrir un 60% d'homes enfront del 40% de dones. Això indica que moltes persones, eren famílies. Van utilitzar 7 passos de frontera: túnel de Portbou, colls de muntanya de l'Alt Empordà (Pertús, la jonquera, Maçanet), Garrotxa (Olot i Ripoll) i la ruta de la Cerdanya.
La gent, a França, s'acumulava a un camp situat a la platja. (Argelaguers) . Les possibilitats de supervivència eren poques. Els militars que controlaven els catalans eren de raça negra. Per disminuir la mortaldat que els estava deixants sense presoners, van afegir una mica més d'alimentació perquè així aguantessin més temps. El setembre de 1939 esclata la segona Guerra Mundial i França és ocupada per l'alemanya nazi. Una dona suïssa va muntar la maternitat d'Elna per ajudar a les dones exiliades. Alguns van escapar a Mèxic, altres moriren als camps nazis explotats físicament, després eren cremats en forns. L'altre mètode utilitzat era l'asfixi per un gas letal.
3000 catalans van morir així. Passats 20 anys Tarradelles torna a Catalunya i restaura la Generalitat. Josep Irla mor a l'exili i Pere Pujol el resisteix i torna. Prengué el mateix càrrec a Sant Feliu de Guíxols que un dia ocupà Irla. També ha recalcat que han trobat aquesta informació a través dels censos.
Per últim, ha posat una foto de Pau Casals dient que simbolitzava la seva estada a Bell-lloc i ha donat gràcies per l'educació dels presents. La sessió ha tingut lloc a l'Aula Magna.
A l'exili conegué Pere Pujol, un camioner ex-transportador de fardos. El 8 de febrer de 1939 estan a la frontera entre Catalunya i França degut a la guerra civil. Buscaven refugi com 250.000 persones més (en un primer moment hi havia 464000 exiliats). Fou el fenòmen migratori més massiu de l'història d'aquest país. Es vivia oprimit, no hi havia llibertat d'expressió,; hi trobem treballs forçats i afusellaments propis de l'època franquista. La guerra va donar 30.000 refugiats més. Hi havia diferents termes per al mateix fenòmen, aquí era exili, èxode, o diàspora,. Els francesos en deien la retirada.
Un cop a França, els catalans lluitaren contra unes condicions de vida molt dures. Alguns van morir a l'exili, altres varen viure després de l'exili i s'hi van quedar o bé van tornar. Aquest es va produir perquè en veure els republicans la guerra perduda, es van retirar i van deixar al descobert moltes poblacions. La gent que les habitava va marxar per por al franquisme. Un 2'6 % de la població de Sant Feliu va exiliar-se. La mitjana diu d'homes d'uns 30 anys,:paletes manobres, xòfers i identitats polítiques. Al principi la majoria eren homes, però al final de l'exili es va descobrir un 60% d'homes enfront del 40% de dones. Això indica que moltes persones, eren famílies. Van utilitzar 7 passos de frontera: túnel de Portbou, colls de muntanya de l'Alt Empordà (Pertús, la jonquera, Maçanet), Garrotxa (Olot i Ripoll) i la ruta de la Cerdanya.
La gent, a França, s'acumulava a un camp situat a la platja. (Argelaguers) . Les possibilitats de supervivència eren poques. Els militars que controlaven els catalans eren de raça negra. Per disminuir la mortaldat que els estava deixants sense presoners, van afegir una mica més d'alimentació perquè així aguantessin més temps. El setembre de 1939 esclata la segona Guerra Mundial i França és ocupada per l'alemanya nazi. Una dona suïssa va muntar la maternitat d'Elna per ajudar a les dones exiliades. Alguns van escapar a Mèxic, altres moriren als camps nazis explotats físicament, després eren cremats en forns. L'altre mètode utilitzat era l'asfixi per un gas letal.
3000 catalans van morir així. Passats 20 anys Tarradelles torna a Catalunya i restaura la Generalitat. Josep Irla mor a l'exili i Pere Pujol el resisteix i torna. Prengué el mateix càrrec a Sant Feliu de Guíxols que un dia ocupà Irla. També ha recalcat que han trobat aquesta informació a través dels censos.
Per últim, ha posat una foto de Pau Casals dient que simbolitzava la seva estada a Bell-lloc i ha donat gràcies per l'educació dels presents. La sessió ha tingut lloc a l'Aula Magna.
0 comentarios:
Publicar un comentario