L’avortament provocat: Una qüestió religiosa?

Avui, dilluns 11 d’abril de 2011, hem assistit a una interessant xerrada amb el senyor Josep Argemí, pediatra i professor d’universitat en pediatria.

En primer lloc ens ha parlat de les lleis d’avortament a Espanya, que al 1985 van permetre l’avortament en uns casos determinats, i que en el 2010 van facilitar encara més l’accés al que es comença a anomenar “dret a l’avortament”.

A continuació d’alguns fets biològics objectius que cal tenir en compte per parlar de l’avortament. La vida humana comença a la fecundació, quan dos gàmetes s’uneixen per donar lloc a un nou individu, amb uns cromosomes diferents al del pare i de la mare. Fins al dia 63, l’embrió forma tots els seus òrgans i la seva forma. Després de la fase embrionària s’hi produeix la fase fetal, on el fetus únicament augmentarà de mida i madurarà els seus òrgans.

Llavors ens ha parlat de diferents mètodes de avortament, com emmetzinament salí, succió del fetus, dilatació i carretatge, píndola RU-486 (“del dia després”)... Ha destacat un mètode utilitzat als EEUU, el D&X a les 32 setmanes. Consisteix en provocar el naixement del fetus i, quan treu el cap, se’l decapita. El més irònic és que, si aquest fetus hagués sortit del tot seria infanticidi, però com que encara no ha acabat de néixer, no es tracta d’un crim.

També ens ha esmentat alguns dels nombrosos efectes secundaris (tant físics com psicològics) que pot patir una dóna quan avorta voluntàriament. El més comú és el sentiment de culpabilitat que moltes dónes pateixen després de l’avortament. La premsa, però, no comunica aquests efectes, ja que no interessa que es sàpiga.

Després, ha parlat sobre el fetus i l’embrió. En primer lloc, que l’embrió és un individu diferent a la mare, i no una part d’ella de la qual es pugui desfer. En segon lloc, en el embrió hi ha una continuïtat vital, ja que les diferencies biològiques entre un embrió i un nadó son les mateixes que les que hi ha entre un nen i un adolescent. Des d’un punt de vista jurídic, un esser humà es considera ciutadà 24 hores després de néixer, per evitar inscriure als nens que moren al néixer, però no per negar que aquests nens són persones humanes.

Podem determinar, per tant, que hi ha tres visions bioètiques:

La conseqüencialista o utilitària: es busca el que és millor per a la noia, sense pensar en el que s’està fent en realitat.

La liberal: es considera que la noia és lliure de fer el que vulgui amb el seu cos.

La humanista: primer es tracta de determinar el tipus de humanitat de l’embrió i després actuar en conseqüència.

A continuació, ha parlat de punts centrals en la valoració racial, com el significat de canviar de mida o forma (els liberalistes i utilitaris, si fossin coherents, determinaries que les persones amb una mida o una forma imperfectes no tenen el dret a la vida) i la diferencia entre viure dins o fora de l’úter (el que sembla un canvi monumental, en realitat no ho és tant. El fatus canvia d’un estat líquid a un estat aeri, i en comptes de utilitzar el cordó umbilical, utilitza els seus sistemes, res més.

Per acabar, ens ha desmentit alguns mites que justifiquen l’avortament. Aquí en posem alguns exemples:

-Perill de la mare en l’embaràs: Actualment, amb la medicina moderna, sempre es pot salvar a la mare.

-Cas de violació: el fetus no en té la culpa de que la mare hagi estat violada. En tot cas, el nen es podria donar en adopció.

-Nens amb deficiències: s’estima tant als nens amb deficiències com als nens sans.

-Tot nen te dret a ser desitjat: Això és una fal·làcia. Els nens que no són avortats, acaben sent estimats.

A continuació, les preguntes realitzades al final de la sessió:

Podem considerar que la víctima d’un embaràs, a més del fetus, també és la mare?

Si, de fet, quan una dona té un embaràs no desitjat, s’estressa. Llavors necessita suport, ajuda. Però com que l’avortament és el més senzill, s’hi acaba decantant. Allà, la clínica realitza l’avortament, guanya uns diners i abandona a la dóna amb el seu dolor.

Perquè el límit per a avortar és a les 22 setmanes?

És un criteri absolutament arbitrari, únicament canvia la forma i la mida, en respecte a altres etapes. Podries haver triat qualsevol altre límit.

Què opina de la opció d’avortament per danys psicològics de la mare, quan realitzar l’avortament provoca més danys psicològics?

En realitat aquesta opció es va convertir en la més utilitzada per dones que volien avortar, ja que no es podia demostrar. De fet, a moltes clíniques clandestines de avortament, van realitzar les operacions amb aquesta excusa.

Un cop avortat, que se’n fa del fetus?

Un cop avortat, al fetus se’l tracta com a qualsevol altre residu biològic de una operació (cóm un tumor i un membre amputat), és incinerat.

Com afecta l’avortament a la societat?

Defensant l’avortament, una societat defensa que alguns individus tenen dret a al vida i altres no. Quan una societat no respecta la vida, s’obre una escletxa per a altres punts de conflicte, com la eutanàsia o el infanticidi. Eliminar als malformats, als que no són perfectes, és una idea selectiva molt similar a la idea nazi de eliminar les races inferiors.

Quina opinió té de la venta sense recepta de la píndola del dia després?

Tota la llei de salut sexual únicament busca al llibertat de la nena per evitar que es quedi embarassada. Aquesta pastilla, per els seus components hormonals, necessitaria una visita al metge i una recepta, però per la seva ideologia, és dóna lliurement a tothom. El que no es diu es que el consum d’aquesta píndola (i sobretot si es reiterat), pot tenir efectes secundaris greus.

Què opina de la selecció del fetus segons si és mascle o femella?

Tota selecció del sexe es perjudicial per a la demografia d’un país. Una societat desequilibrada entre homes i dones es torna conflictiva.

La religió també hi té alguna cosa a dir en el tema de l’avortament?

Si que s’hi pot posar. De fet, des de sempre la religió catòlica s’ha oposat a l’avortament, ja que ho considera matar a un altre fill de Déu, però també es pot argumentar sobre aquest tema independentment de la religió.

Què hauria de fer una noia de 16 anys que queda embarassada?

Hauria de buscar altres opcions, com la de donar el fill en adopció. Cal observar que és incorrecte dir que la noia està pressionada, ja que mai s’ha empresonat a ningú per avortar.

Vostè empresonaria a una noia de 16 anys que avorta?

Cal tenir en compte que les lleig fan pedagogia: la gent creu que si una cosa és legal, és bona. Per tant, quan una llei facilita l’avortament, fa pensar que aquest és bo. En la meva opinió, el govern hauria d’abolir la última llei a favor de l’avortament, que és injusta, i aplicar més esforços a facilitar l’adopció de nens. És una ironia terrible que molts pares hagin de esperar anys per poder adoptar un nen (que sovint és de un altre país), quan moltíssims nens del mateix país estan sent avortats.

Quin paper té l’home en l’avortament?

L’home no hi té res a dir en aquesta decisió. Això és injust, ja que si el pare vol tenir el fill, i la mare no, per llei pot avortar.

*Ampliació: Riscs del avortament

Riscs

Els avortaments realitzats en condicions sanitàries correctes i amb personal expert tenen pocs riscos. Per avui els principals riscos són els que es deriven de la clandestinitat o de les males condicions higièniques i sanitàries. Com a conseqüència d'això són les dones més desafavorides socialment les que presenten més complicacions, ja que les que tenen un nivell sociocultural més elevat solen viatjar als països on puguin avortar legalment.

RISCS FÍSICS

• L'avortament per succió, raspat o aspiració, pot causar: infecció, trauma de cèrvix, peritonitis, endometritis, laceració o perforació de l'úter, hemorràgia, trauma renal, inflamació de la pelvis, embolisme, trombosi, esterilitat, etcètera.
• L'avortament per dilatació i curetatge presenta els mateixos riscos que el mètode anterior, a més de perforació uterina, hemorràgia, infecció del tracte genital, laceració intestinal, abscés pèlvic.
• L'avortament per dilatació i evacuació té els riscos descrits per a tots els sistemes anteriors, a més d'infecció pèlvica, renal, de la cèrvix i infecció peritoneal. A més, pot provocar que la dona tingui futurs embarassos ectópicos, o nadons amb pes per sota del normal, o fins i tot nascuts morts, o amb serioses malformacions
• Un avortament per injecció salina té per possibles conseqüències, la ruptura de l'úter, embolisme pulmonar o coàguls intravasculars
• L'avortament mitjançant la suministración de prostaglandines pot provocar la ruptura de l'úter, sèpsia, hemorràgies, aturada cardíaca, vòmit i aspiració d'aquest, embòlia cerebral i fallida renal agut.
• L'avortament per naixement parcial comporta seriosos riscos de trencament o perforació de l'úter, cosa que podria causar una hemorràgia i acabar en una histerectomia-extracció de l'úter-.
• La píndola del dia després,-o anticonceptiu d'emergència-, a causa del LNG (Levonorgestrel) que conté comporta alteracions patològiques vasculars: hemorràgies, microhemorragias, Spotting, etcètera. Diversos estudis, afirmen també que aquest fàrmac indueix canvis funcionals en els vasos sanguinis.

TAMBÉ HI HA ALTRES CONSEQÜÈNCIES FÍSIQUES

• Danys causats a les trompes de Fal lopi si es presenta una infecció.
• Parts complicats i augment del nombre d'avortaments espontanis.
• Augment de la taxa de naixements per cesària, i parts prematurs-anteriors a les 32 setmanes de gestació.
• Placenta prèvia, la qual cosa fa necessària una cesària per salvar la vida de la mare i el seu fill.
• Isoinmunización-immunització contra la sang d'una altra persona-en pacients RH negatiu.
• També s'ha descrit aparició de càncer de mama, en dones que van avortar del seu primer nadó en el primer trimestre d'embaràs. El Dr.Joel Brinda assenyala que no es tracta d'una mera connexió estadística, sinó que es recolza en dades biològics i endocrinològiques.

RISCS PSICOLÒGICS

Per a la majoria de les dones, la decisió de tenir un avortament és difícil. El Royal College of Psychiatrists, la principal organització professional de psiquiatres del Regne Unit, afirma que l'assumpte de la relació entre avortament provocat i els efectes sobre la salut mental de la mare no està del tot resolt. Existeixen alguns estudis que no troben conseqüències negatives, i altres que sí . Per tant, com l'avortament voluntari potser podria suposar un risc per a la salut mental de les dones, recomana que es assessori convenientment sobre aquests riscos als qui desitgen avortar.

La National Abortion Federation nord-americana sosté que, científicament, no existeix evidència d'un estrès "post-avortament" a llarg termini, ni de depressió ni ansietat ni de cap altra malaltia psicològica, concloent que el major estrès és previ al procés, i indicant que la gran majoria de les dones afirmen experimentar una posterior situació d'alleujament.

Per contra, un estudi publicat al Journal of Child Psychiatry and Psychology i finançat pel govern de Nova Zelanda va determinar que el 42% de les dones sota seguiment que van avortar abans dels 25 anys patien de depressió; aquesta xifra és el doble de les que mai van estar embarassades, i 35% més que els qui van decidir seguir amb el seu embaràs. El mateix estudi va establir que aquelles que van avortar eren dues vegades més propenses a beure alcohol a nivells perillosos que aquelles que no ho van fer, i tres vegades més propenses a dependre de drogues il lícites.

Josep Argemí va néixer a Sabadell al 29 d’agost del 1945 va ser un rector de la Universitat Internacional de Catalunya des de 2001 fins al 2010. Es llicenciat en medicina i cirurgia per la universitat de Navarra en el 1968 i ha obtingut la especialitat de pediatria. Des de setembre del 2010 es el director de l’ institut de estudis superiors de bioètica de la universitat internacional de Catalunya.