Avui, dimarts 12 d’abril del 2011, a la aula magna del Bell-lloc, hem assistit a una xerrada sobre temes d’interès de la xarxa, presidida pels Guàrdies Civils Gemma Tapia Hernández i Antonio Fco. López Rodríguez, i el Cabo Hortensio Luís García.

En primer lloc ens han parlat de Internet, i de algunes de les seves característiques amb les que s’ha d’anar amb compte, com les IP registrades (que permeten a qui ho desitgi esbrinar qui a publicat un arxiu) o la permanència de un arxiu penjat (foto o text) en la web, pel que s’aconsella pensar detingudament abans de penjar res a Internet. En Internet també s’ha de vigilar i desconfiar de que ningú sigui qui diu ser, ja que és molt fàcil fer-se passar per un altre.

En segon lloc ens ha parlat de dades que hem de protegir en Internet (informació personal, fotos compromeses nostres o d’un altre, passwords...) i perquè les hem de protegir, de les possibles conseqüències de no fer-ho (que algú es faci passar per nosaltres, que rebem visites no desitjades, que utilitzin la nostra targeta de crèdit, que contactin i posin en perill a amics nostres...).

A continuació han parlat dels perills a la xarxa, com:

-Estafes: que algú ens intenti perjudicar econòmicament, mitjançant el Phishing (aconseguir contrasenyes i contes utilitzant pàgines web falses) o la enginyeria social (enganyar a la gent amb l’enginy)

-Rebre pedofília: a Espanya, tenir pedofília a l’ordinador es un delicte. Molts pedòfils es dediquen a distribuir aquest material per Internet, utilitzant sistemes com les descarregues de e-mule. Si descarregues una pel·lícula d’aquest tipus, i no la borres immediatament, et poden acusar d’un delicte.

-Extorsió o “grooming”: un adult es fa passar per un nen i convens a un menor perquè li enviï fotos o videos comprometedors. Llavors, l’amenaça amb enviar-li aquell arxiu als seus pares i amics si no fa el que li diu. A partir de llavors, li demana coses cada cop més extravagants.

-Sexting: interceptar fotos privades que anaven destinades a algú en particular, i fer-les públiques.

-Spaming: Alguns virus entren al teu ordinador i, sense que tu ho sàpigues, envien spam a altres ordinadors utilitzant la teva IP rastrejable.

-Robatori de identitat: el criminal es fa amb les teves contes i les teves dades, i pot cometre crims en nom teu. Això et pot provocar molts problemes.

-Propietat intel·lectual: cal tenir en compte que descarregar pel·lícules i música per Internet no és il·legal, però comerciar amb elles si que ho és, i pot tenir conseqüències greus.

Per cometre aquests crims, els criminals exploren les vulnerabilitats dels ordinadors i utilitzen programes maliciosos (virus).

Finalment ens han parlat de les mesures que hem de prendre per protegir-nos d’aquests perills, tenint sempre com a base una actitud defensiva i un sentit comú. Hem dividit les mesures en 3 tipus:

Mesures en l’ordinador:

-Tenir-lo sempre actualitzat.

-Utilitzar usuaris amb permisos mínims, per evitar que un virus infecti tot l’ordinador.

-No utilitzar el teu propi nom com a nick en Internet.

-Utilitzar contrasenyes fortes (es considera que una contrasenya es forta si és llarga i té majúscules, minúscules, números i caràcters especials.)

-Fer sovint copies de seguretat.

-Tenir i utilitzar sovint un bon antivirus.

-Controlar els arxius descarregats mitjançant P2P (e-mule, ares...) i eliminar els no desitjats.

Mesures en la wi-fi

-Fixar el número d’ordinadors que es pot connectar a la xarxa.

-Apagar el router sempre que no s’utilitzi.

-Desactivar la difusió del SSID del router.

-Canviar sovint les contrasenyes.

-Utilitzar el sistema WPA, ja que és més segur que el WEP.

Mesures de l’usuari

-Tenir uns coneixements mínims d’Internet.

-Tenir l’ordinador en un lloc comú i orientat a una porta oberta (això dissuadeix a molts pedòfils)

-Respectar als demés usuaris de Internet.

-Desconfiar de la gent que únicament coneixes per la web.

-Contrastar la informació trobada a Internet, que no es pot donar sempre com a certa.

-No facilitar mai informació personal.

-Acudir a la família en cas de extorsió.

-Denunciar els actes il·legals que es trobin a Internet.

És segur posar el número de la teva conta del banc a Internet?

Si, sempre que sigui en pàgines segures. Pots saber que una pàgina és segura si apareix un petit candau al navegador i la URL comença amb https. Per altra banda, si la pàgina és poc coneguda, el més probable és que acabis tenint problemes, ja sigui per el propietari de la pàgina o per algú que intercepti el missatge.

Si algú comet algun dels crims esmentat en un locutori, seria impossible identificar-lo?

No, al final de la investigació l’acabarien trobant, tot i que el procés seria més llarg i requeriria una investigació més rudimentària. Nosaltres no només ens dediquem a onvestigar per Internet; també mirariem les imatges de les càmeres de seguretat, perquè físicament hi ha estat aquella persona.

Els mòbils també tenen una IP identificable?

Sí, qualsevol dispositiu que es connecti a Internet té una IP pròpia i identificable.

És segur penjar fotos al Facebook de manera que només les vegin els teus amics?

En principi és segur, ja que si Facebook no falla, cap estrany podrà mirar les teves fotos. Però, sempre has de tenir en compte que quan penges una foto al Facebook, en aquell moment aquella foto ja no és teva, sinó que és propietat de Facebook i pot fer amb ella el que desitgi.

Et poden tancar una pàgina web segons el que hi escrius?

La llibertat d’expressió sempre està limitada pel dret de la 3era persona. A més, alguns continguts són il·legals, com la pedofília o l'apologia del terrorisme, de manera que si en tens a la teva pàgina web, te la poden tancar.