Allà es va comprometre enormement amb les víctimes exglicant totes les desgràcies que veia. Amb la nova feina diferenciava a les persones de Sarajevo. Es sacrificava per la seva feina, fins i tot posant la seva vida en perill, ja que considerava que l'últim dret de les víctimes era que la gent sapigués el que els passava.

Un cop va acabar la guerra de Bòsnia, va anar a l' Àfrica. Allà va presenciar fets dramàtics, en els quals no era suficient filmar, sinó que també va haver d'ajudar a les víctimes. Quan un periodista filma una desgràcia, sovint perd la seva humanitat. No passa així amb Miquel. Ell es familiaritzava amb les víctimes, es mantenia al seu costat.

Va marxar de Sierra Leona el 1998 per anar als Balcans, a cobrir la guerra de Kosovo. Allà en Miquel gravava fins i tot en situacions de límit, sota el foc d'un franctirador. En aquella guerra, en Miquel va explicar la veritat de tots dos bàndols.

Conscient de la gran influència de la televisió, va filmar com milers de familiars abandonaven la seva llar per fugir dels bombardejos. Aquestes imatges van fer que altres països es tornessin a centrar en la guerra de Kosovo, en ajudar a aquelles persones.

Al 1999 va anar a Txetxènia, una ciutat encerclada pels russos. Allà troba una ciutat desmoralitzadora, sotmesa a constants bombardejos. Llavors, la informació era partidista, una propaganda de Putin. En Miquel podria haver demostrat que aquesta propaganda era falsa, si hagués pogut enviar fotos per satèl·lit, cosa impossible a l'època.

Finalment, al 2000 va tornar a Sierra Leona. La guerra s'havia tornat molt violenta i absurda. Els periodistes que estaven a la guerra sabien que estaven en un lloc perillós i van prendre la decisió d'arriscar-se.

El 24 de maig del 2000 Miquel Gil Moreno va morir víctima d'una emboscada. Va significar una gran pèrdua, no només per la seva agencia i els seus familiars, sinó també pels milers de persones que ajudava amb els seus reportatges.




Vídeo orientatiu sobre la seva trajectòria professional.